Des que vaig fer la formació de Flors de Bach amb En Lluís Juan Bautista (DEP) , un dels majors investigadors i especialista a nivell mundial en la figura del Doctor Bach, el qual, malauradament , ens va deixar massa prest. En Lluís va saber transmetre la seva admiració i devoció per al metge anglès als seus estudiants i ens va convidar a llegir i interpretar els seus textos sense censura ni filtres. Val a dir que, personalment el que més em va impactar de les tesis de Bach va esser el seu enfocament, totalment revolucionari per a mi en aquell moment, respecte a la veritable naturalesa de la malaltia.

Segons les seves paraules: «Aquest sistema terapèutic, que ens ha estat revelat per la Gràcia Divina, ens ensenya que són les nostres pors, les nostres ansietats, les nostres inquietuds i altres emocions conflictives les que obren pas a la invasió de la malaltia» . «Atès que les herbes curen les nostres pors , ansietats i preocupacions, els nostres defectes i les nostres mancances són aquests defectes i mancances els que hem de buscar i, només llavors, la malaltia sigui quina sigui, ens deixarà definitivament «Pròleg de “The Twelve Healers “els dotze curadors”, 1 de novembre 1932.

Un altre meravellós extracte que apareix al seu llibre» Heel yourself “ versió en castellà “Cúrese Usted mismo « : «La malaltia és el fruit del conflicte entre l’ànima i la personalitat»[ …] Les veritables malalties són defectes com l’orgull, la crueltat, l’odi, l’egoisme, la ignorància, la inestabilitat i la cobdícia. La prevenció i la curació de la malaltia s’aconsegueix descobrint el que la causa i erradicant el defecte amb el recte desenvolupament de la virtut oposada. Des que vaig començar a prescriure Flors de Bach procuro tenir present aquestes afirmacions de Dr Bach: «La primera tasca del professional de l’art de guarir serà ajudar el pacient a conèixer i descobrir els motius de la seva malaltia i en segon lloc administrar els remeis que portin al cos i a la psique a recobrar força i serenar-se.» El pacient del demà haurà de comprendre que encara que pugui obtenir consell i ajuda d’un germà gran que l’assisteixi en el seu esforç, ell i només ell, pot aconseguir l’alleujament dels seus sofriments «.

Deixant de banda el seu passat com a prestigiós homeòpata a Londres, Edward Bach va intentar difondre i compartir de forma altruista els seus descobriments als seus col.legues a través de conferències i articles. Com us podeu imaginar, les seves tesis foren àmpliament qüestionades i rebutjades fins al punt que, el propi Consell General de Medicina, el va amenaçar amb la retirada de la seva llicència i la conseqüent prohibició d’ exercir. Davant aquestes pressions ell va optar per sortir de la medicina ortodoxa tal com apareix a la carta de resposta adduint que : ….el deure de tot metge, per sobre de qualsevol altre consideració ,és curar la malaltia i alleujar als que sofreixen… Bach era conscient que li quedava poc temps de vida quan va decidir passar el seu llegat als seus col·laboradors a fi que continuessin amb la seva Obra .En aquesta carta de despedida adreçada al seu editor escriu:
Estimat senyor Daniel: […]El treball que he posat en les seves mans es un Gran Treball , es un Treball Diví, i només Déu sap per què vaig esser apartat en aquest moment de continuar amb la meva lluita per la humanitat que pateix. Novembre 1 de 1936

Els postulats de Bach suposen una guia valuosíssima per a mi com a terapeuta: són com un far enmig de la foscor que il.lumina a la “persona malalta” i li mostra on ha de buscar, a nivell conscient i sovint a nivell inconscient per a trobar la causa real del seu problema de salut. De fet, és la meva experiència directa amb elles com a pacient, la que m’ha obert els ulls al seu gran poder curatiu . Us convido, doncs, a experimentar les Flors de Bach amb actitud oberta i pro-activa a fi de poder acollir el veritable regal que tenen per a nosaltres en l’apassionant camí cap a l’auto-conciència.
